“Backup” del artículo original “El retorn del director pròdig” publicado por Roberta Bosco el 14 abril 2023 en El Temps de les Arts.
Parlem amb Manuel Borja-Villel sobre el seu retorn a Barcelona per a repensar i prefigurar el sistema museístic català.
“Estic superil·lusionat. Pensar en l’ampliació del MNAC significa repensar tot el sistema cultural català. No obstant això, no soc director ni vull ser-ho, no m’agrada que em tallin l’herba al voltant dels peus ni penso fer-ho. La clau és el debat i el diàleg” afirma Manuel Borja-Villel, a Barcelona per a participar en la reunió del Patronat de la Fundació Tàpies, de la qual va ser el primer director.
Després de setmanes de rumors i notícies sense confirmar, ja moltes preguntes tenen resposta. En la seva reunió del passat dimarts 11 d’abril, el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, ha ratificat el nomenament de Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) com a coordinador del “Programa temporal per al desenvolupament i encaix en el sistema museístic d’art del projecte d’ampliació i impuls del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)”, recentment creat per la Conselleria de Cultura, de la qual és titular Natàlia Garriga. Segons l’escarit comunicat Borja-Villel, que actualment és comissari de la Biennal de São Paulo, ha estat considerat “la persona idònia per coordinar aquest programa, per la seva expertesa en la matèria i en l’àmbit internacional”.
“El meu encàrrec és prefigurar un ecosistema en tres anys, la qual cosa significa que m’espera un període molt intens. A partir de les meves propostes s’obrirà el debat per això, vull esperar a parlar del meu projecte a haver-me incorporat” contínua Borja-Villel.
La seva contractació es farà efectiva a partir del mes de setembre de 2023 per part de la Generalitat de Catalunya, ja que el nou càrrec dependrà directament la Conselleria de Cultura. De moment serà un encàrrec de tres anys i per a això s’ha creat una plaça d’alta direcció amb un sou equiparable a la d’un director general, més un deu per cent en concepte de retribucions variables, fins a aconseguir un màxim de 99.000 euros. També comptarà amb dos assistents: un administratiu i un tècnic. La seva comesa serà assessorar els directors dels museus catalans i especialment a Pepe Serra, director del MNAC des de gener de 2012, per aportar una visió externa i de conjunt sobre el sistema museístic català, al qual haurà de donar un nou impuls sobretot cap a la seva internacionalització.
En la nota del Patronat s’insisteix en el caràcter d’assessor del nou càrrec, destacant que “el nou programa ha d’esdevenir un espai d’acompanyament per a la reflexió i innovació, dirigit a fer contribucions al projecte que prepara el museu en les qüestions concretes que estableixi el museu”.
No obstant això, l’encaix requerirà molta diplomàcia, ja que les atribucions són moltes, segons està especificat en el nou programa publicat en el Diari Oficial de la Generalitat el 23 de febrer. No és una novetat que el Govern vol convertir el MNAC en el líder indiscutit dels museus catalans i en una infraestructura de referència mundial. No obstant això, l’aposta per crear un nou càrrec super partes i confiar a Manolo Borja-Villel aquesta tasca podria convertir-se en una arma de doble tall. “No hi ha lloc per a polèmiques. Tots els governs solen tenir assessors, no és res nou i és totalment legítim. En aquest moment l’assessor del Ministeri de Cultura és Gabriel Planella, per exemple” indica Borja-Villel que ja s’ha reunit amb Pepe Serra per a discutir temes inherents a la comunicació i les modalitats de treball.
Les capacitats mediadores i diplomàtiques de Borja-Villel, que li han permès bregar amb governs de diferents partits durant els seus quinze anys al capdavant de Museu Reina Sofia de Madrid, són ben conegudes així com els seus contactes a l’estranger on se’l considera amb diferència el personatge més preeminent de l’art espanyol. Al llarg de la seva carrera com a director de la Fundació Tàpies, el MACBA i finalment el Reina Sofia, ha demostrat saber aixecar un museu, atorgar-li una identitat i una personalitat i situar-lo en el circuit de la primera divisió internacional (i lamentablement també hem vist el que ha passat amb els dos primers després de la seva marxa… tant de bo el Reina Sofia corri millor sort).
A la seva arribada tant el MACBA com el Reina Sofia es trobaven en una situació dramàtica, però aquest no és el cas del MNAC, ja que Serra, reconfirmat el juny passat per cinc anys més, ha aconseguit arribar als 900.000 visitants (davant dels 400.000 de 2012), ha organitzat un centenar d’exposicions i nombroses activitats, ha renovat la presentació de les col·leccions d’Art Modern i del Renaixement i el Barroc, i ha treballat en la formació de la col·lecció de postguerra i segones avantguardes. També és sabut que Serra està treballant en l’ampliació (que prefereix denominar “el projecte del nou MNAC”) pràcticament des de la seva arribada, així com en la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 i de la construcció del Palau Nacional, seu actual del Museu, vinculada a la transformació que aquesta àrea de la ciutat va tenir en el seu moment i que ara es planteja renovar.
Per tant, no és molt delicat que en el programa s’indiqui que aquests objectius “tan ambiciosos” no es poden dur a terme amb els recursos existents i el personal actual, i que el tinent d’alcalde de Cultura Jordi Martí hagi declarat a la premsa “que el que està en joc no és una ampliació sinó que cal reinventar el museu”. Si bé s’insisteix en la col·laboració del nou fitxatge amb l’actual direcció del MNAC, a la qual la Conselleria ha renovat la seva completa confiança, les seves atribucions són molt àmplies. Podrà “repensar el nou rol i el relat del museu”, “formular propostes expositives o altres activitats, la realització de les quals permetin prefigurar el nou museu i assumir un rol de lideratge de l’ecosistema artístic i museístic català i del Mediterrani” a més de “fer del Museu un equipament motor en la transformació de l’entorn de Montjuïc”. L’ampliació del MNAC en el Pavelló Victòria Eugènia, que afegirà 15.000 metres quadrats als 12.000 de la seu actual, suposarà una important transformació i permetrà un replantejament global del museu, els espais, els relats i també el seu abast.
La collezionista torinese, premiata ad Arco, depositerà una parte delle sue opere nel centro di creazione contemporanea Matadero
Madrid. Gli spettacolari Juan Gris (11 in totale) della 
Barcellona. «Quando dipingo, non cerco di descrivere un pensiero», spiegava Eugène Delacroix (1798-1863) a proposito del soggetto di un dipinto, in cui l’emozione doveva sorgere dalla materia, dalla luce e dal colore, più che dalle scene rappresentate. La drammaticità, l’esotismo, il movimento e la policromia delle opere di Delacroix, considerato un rivoluzionario in contrapposizione alle rigide convenzioni dell’arte neoclassica, danno vita alla maggiore retrospettiva dell’artista organizzata negli ultimi cinquant’anni, dopo la rassegna allestita a Parigi nel 1963 in occasione del centenario della sua morte. Dal 15 febbraio al 20 maggio il
Madrid. Il 
Topografías de las memorias
En el marco del Festival Internacional de la Imagen de Manizales y Bogotá, uno de los más longevos y prestigiosos de América Latina, Deriva360 se presentará en diálogo con AtmoSphaira, un proyecto audiovisual de 
La performance Deriva360 se materializa en el lanzamiento de un dispositivo móvil (celular + cámara 360º) que retransmite en directo su viaje propulsado por un manojo de globos llenos de helio, que lo arrastran inexorablemente hacia lo desconocido. El público puede participar en las fases del lanzamiento y también seguir en tiempo real desde otras localizaciones, el impredecible merodear del curioso artefacto, gracias a un sistema GPS. Este viaje prolongará su vida en una instalación audio visual que se mantendrá activa y visitable durante todos los días del festival.
Cita 
El Arte en la Edad del Silicio 