6,5 milioni di euro per commemorare Antoni Gaudí

6,5 milioni di euro per commemorare Antoni Gaudí (Il Giornale dell’Arte – 20/10/2025)

Tra le numerose iniziative dell’Anno Gaudí, che ricorda l’architetto modernista nel centenario della morte, anche una mostra e un congresso internazionale.

Proprio il giorno in cui è stato posizionato il primo elemento della croce della Torre di Gesù Cristo, che segna l’inizio della fase conclusiva della costruzione del pinnacolo più alto della Sagrada Familia di Barcellona, è stato presentato il programma dell’Anno Gaudí (Any Gaudí), promosso dall’Assessorato alla Cultura della Generalitat de Catalunya per commemorare il centenario della morte dell’architetto catalano Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcellona, 1926).

¿A qué suena un río contaminado?

Backup” del artículo original “¿A qué suena un río contaminado?” publicado por Roberta Bosco y Stefano Caldana el 28 de mayo de 2015 en Aquae Blog. (PDF)

Casi olvidados por el imaginario geográfico colectivo, que los considera a menudo lugares contaminados, donde deshacerse de los desperdicios, más que entornos idílicos y placenteros, los ríos protagonizan una obra que transforma las propiedades químicas de sus aguas en música.

Como sugiere su nombre, BioSoNot 1.2 es un instrumento sonoro y biológico que genera música de forma autónoma, alimentado por los elementos contaminantes presentes en el agua. Concebido por el artista mexicano Gilberto Esparza en colaboración con el ingeniero de sonido Daniel Llermaly, BioSoNot 1.2 se exhibe en Cuba en el marco de la duodécima edición de la Bienal de La Habana, donde el instrumento funcionará gracias a las propiedades químicas de las aguas recolectadas en el Río Luyanó.

“Según estudios de la Facultad de Biología de la Universidad de La Habana, en su recorrido el Río Luyanó recibe altas concentraciones de desechos fecales e industriales. Esto provoca un desequilibrio y genera la proliferación indiscriminada de bacterias anaeróbicas que causan el colapso de varias especies y constituyen un foco de infección que afecta las zonas urbanas y los parques recreativos”, explica Gilberto Esparza destacando que las aguas contaminadas, además de ser las máximas responsables del impacto ecológico en la bahía de la Habana, abastecen también zonas de cultivos, afectando así también la calidad de los alimentos.

BioSoNot 1.2, que se estrenó en la inauguración de la Bienal de La Habana con una acción sonora en vivo, seguirá funcionando por su cuenta hasta el final certamen como instalación, acompañado por un vídeo que ilustra el proceso de recolección de las aguas en distintos tramos del Río Luyanó.

BioSoNot 1.2 de Gilberto Esparza

Desde un punto de vista técnico, BioSoNot 1.2 genera sonidos gracias a la energía derivada de la actividad de las bacterias presentes en las aguas residuales. “Lo que hago es utilizar agua contaminada, rica en material orgánico y bacterias. El instrumento almacena el agua en las celdas de combustible microbianas, pequeños compartimentos donde las bacterias proliferan, hasta colonizar los terminales de las celdas. En su proceso metabólico estas bacterias liberan energía eléctrica, alimentándose del material orgánico presente en el agua. Éste flujo de electrones es conducido a una serie de circuitos que traducen las señales eléctricas en sonidos”, indica Esparza, esclareciendo el proceso que le permite interpretar de manera sonora, los niveles de contaminación hídrica.

“Cada río es diferente y posee su propia sonoridad dependiendo de los tipos de contaminantes y las características específicas del agua. Este instrumento es una especie de pretexto para proponer un mayor acercamiento al tema de la contaminación hídrica y a las comunidades afectadas», añade Esparza que representa México en la edición 2015 de la Bienal de La Habana junto con Carlos Amorales, Dr. Lakra, Héctor Zamora, Sandra Calvo y el colectivo La Curtiduría.

Desde las investigaciones sostenibles de Arcángel Constantini y las reflexiones sobre la contaminación de la industria petrolera de Matt Kenyon, hasta la denuncia del degrado de los océanos de Daniel Canogar y las alternativas para la regeneración de los suelos contaminados de Cecilia Jonsson, pasando por la medición creativa de la calidad del aire de Madrid de Kepa Landa, en este espacio de la Fundación Aquae hemos puesto de manifiesto en varias ocasiones el interés de los artistas por la emergencia ecológica. Un interés que sin duda demuestra un estrecho compromiso con el medioambiente y la voluntad de numerosos creadores de la escena electrónica y digital de emplear la tecnología, en que se basa su proceso creativo, también de una manera sostenible.

Plantas autofotosintéticas de Gilberto Esparza

Gilberto Esparza, pionero en este campo, ha desarrollado toda su trayectoria alrededor de la sostenibilidad y la denuncia de los desequilibrios y las inexorables repercusiones de la actividad humana sobre el medioambiente. Como vimos recientemente en Cultivos, la primera exposición monográfica de gran envergadura sobre el trabajo de Gilberto Esparza, organizada por la Fundación Telefónica de Lima (Perú), con sus investigaciones sobre energías alternativas el artista quiere demostrar que la tecnología debería ser el punto de partida para el desarrollo de herramientas inéditas y de una industria que no sólo sea respetuosa con los ecosistemas, sino que ofrezca alternativas como generar energía limpia a partir de los contaminantes vertidos en el medioambiente. BioSoNot 1.2 es un proyecto surgido, como otras propuestas del artista mexicano, a partir de la reflexión sobre el posible empleo de las aguas residuales. Entre estas obras destacan las célebres y multipremiadas Plantas Nómadas y las más reciente Plantas autofotosintéticas, una instalación que se estrenó en Cultivos y que acaba de recibir el Golden Nica, el máximo galardón concedido en la categoría Hybrid Art de los prestigiosos Prix Ars Electronica, que reparte anualmente el homónimo centro de Linz en Austria.

“Con propuestas como la de Gilberto Esparza, la Bienal de La Habana pretende implicar el arte con la arquitectura, el diseño, la comunicación, las ciencias y las formas en que se construye el hábitat. El arte ha trascendido las limitaciones epistemológicas inherentes a otras disciplinas, su condición simbólica le permite determinadas licencias a la hora de combinar saberes. Por eso, más que nombrar las prácticas, nos interesa acompañar procesos de creación transdisciplinarios y de intermediación que impliquen colaboraciones tanto investigativas como de carácter pedagógico”, concluye el equipo curatorial de la Bienal de La Habana.

Aeolia de Solimán López. Instituto Cervantes

El Instituto Cervantes presenta la exposición Aeolia (27 Nov 2025 – 03 Mar 2026) del artista Solimán López y comisariada por Roberta Bosco. Concebido expresamente para la sede central del Instituto Cervantes en Madrid, Aeolia abre el ciclo Paisajes intangibles con su primera muestra.

Aeolia es un aerogenerador de textos que se plantea volver a escribir El Quijote. Aeolia captura la esencia del Quijote a través de una interpretación contemporánea que refleja tanto el pasado medieval como el futuro tecnológico, sugiriendo así la transformación del mito en el contexto del mundo moderno. (mas información)

Aeolia: la obra que pone en evidencia cómo la IA reescribe nuestra realidad sin que lo sepamos

La instalación Aeolia, de Solimán López, no busca reescribir el Quijote por mero capricho ni por un gesto decorativo de actualización del clásico. La obra revela cómo la inteligencia artificial interviene de forma invisible en nuestro día a día, modulando lo que vemos, lo que creemos y, en última instancia, lo que pensamos. Igual que nuestros teléfonos filtran y reorganizan el mundo según nuestras elecciones y según lo que los sistemas necesitan que percibamos, Aeolia despliega una estrategia de seducción mínima: unas plumas livianas que atraen al visitante, casi como un juego inocente, invitándolo a soplar. Y es en ese gesto, aparentemente trivial, donde opera el verdadero núcleo crítico de la pieza: cada soplo, cada interacción, activa un proceso automático que reescribe El Quijote desde parámetros preconfigurados: género, ecología, política, sensibilidad contemporánea. El visitante cree jugar; en realidad, participa sin saberlo en un mecanismo que altera un texto canónico bajo la lógica de un sistema que decide qué debe aparecer y cómo. López convierte así la sutileza de la manipulación digital cotidiana en una experiencia física y poética: Aeolia no reescribe Cervantes, sino que nos confronta con el hecho de que hoy ya vivimos en un mundo donde todo se reescribe constantemente sin que nos demos cuenta.

Thomas Nölle, My Way (1956–2019)

Estamos encantados de participar como parte del equipo curatorial en Thomas Nölle, My Way (1956–2019), la exposición inaugural de Lux 48, el nuevo centro dirigido por Claudia Giannetti. La muestra abrirá al público el martes 2 de diciembre a las 19:00 h y podrá visitarse del 3 de diciembre de 2025 al 13 de marzo de 2026.

Esta primera exposición en Lux 48 presenta una cuidada selección de obras del acervo de Thomas Nölle, realizada por un amplio equipo curatorial compuesto por N. Aramburu, N. Baitello Jr., R. Bosco, S. Caldana, G. Caprín Zara, M. Carrasco, N. Casares, Joan Cruspiera, A. Pakula, A. Esquerra-Torrescana, C. Fadon, A. Franco (in memoriam), C. Gasparinho, A. Montesinos, M. Pallier, J. Pech, U. Pistolo Eliza, S. Sabini y A. Vega.

La exposición incluye además la presentación de su Catalogue Raisonné, estructurado en tres volúmenes:
Vol. 1 – Selbst | Self-portraits, 1964–2020
Vol. 2 – Photography | The Early Works, 1963–1973
Vol. 3 – Artworks, 1965–1984

Celebramos profundamente la oportunidad de contribuir a este homenaje inaugural, que no solo revisita la trayectoria de Nölle, sino que, teniendo muy presente la falta irremplazable de su presencia, preserva y proyecta su legado en un espacio concebido para revitalizar el pensamiento crítico, la imagen y la creación contemporánea en Madrid.

Jornada de Formació SDE sobre Periodisme Cultural 2025

JORNADA SOBRE PERIODISME, CRÍTICA I ARTS VISUALS

La Capella 1 de desembre de 10 a 14 h i 16 a 18 h

L’1 de desembre el Festival Panoràmic acull una nova activitat de les seves jornades professionals: la Jornada de Formació SDE sobre Periodisme Cultural, coordinada per Roberta Bosco.

Una jornada per reflexionar sobre els reptes del periodisme cultural avui i generar un espai de diàleg entre professionals, creadors i públic.

PROGRAMA

Dilluns, 1 de desembre

11.00 – 11.40 h. El paper de la crítica d’art davant el nou ordre visual, a càrrec de Marisol Salanova, crítica d’art i directora de la revista ArteInformado.

11.40 – 12.00 h. Torn de preguntes.

12.00 – 13.30 h.  Taula Rodona moderada per Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani.

  • Teresa Vallbona, experta en comunicació cultural.
  • Joana Hurtado, escriptora, comissària i investigadora.
  • Joan Burdeus, periodista i crític cultural a Núvol i El País.
  • Marisol Salanova, directora d’ArteInformado.

13.30 – 16.00 h. Pausa descans.

16.00 – 17.00 h. La veu i el soroll. Una aproximació intergeneracional a la informació i a la crítica d’art. Taula moderada per Roberta Bosco.

  • Jaume Vidal, periodista i comissari d’exposicions, expert en còmic.
  • Maria Palau, periodista d’El Punt Avui especialitzada en art, patrimoni i polítiques culturals.
  • Judith Méndez, historiadora de l’art, autora de l’espai de divulgació Ni Mona Ni Lisa.

17.00 – 18.00 h. Taula de debat amb la incorporació al debat d’Eudald Camps, crític d’art i comissari independent i d’Anna Figuera, periodista de Cultura de TV3.

 

DESCRIPCIÓ

De quina manera han canviat la crítica i la informació artística en un context social dominat per la immediatesa i els canvis tecnològics? Aquesta jornada proposa un espai de diàleg imprescindible per repensar les maneres com l’art es narra, es difon i s’interpreta. Tot i que la revolució digital ha brindat més espais per a la difusió i l’arxiu, l’experiència demostra que aquestes expectatives s’esvaeixen amb la mateixa rapidesa amb què es generen. Davant la precarització del pensament crític i la fragmentació dels relats que formen la memòria cultural, és urgent recuperar temps i llenguatges capaços de sostenir una mirada crítica i contextual sobre la producció artística.

En aquesta jornada hi participaran professionals de perfils diversos, el comú denominador dels quals és la voluntat d’apropar l’art al públic, i donar visibilitat a tots els seus aspectes: des del patrimoni històric fins a les expressions més alternatives i experimentals de la creativitat contemporània.

Al matí reflexionarem juntament amb professionals del sector artístic, periodistes compromesos, especialistes en comunicació cultural i responsables d’institucions sobre els reptes d’aconseguir una cobertura mediàtica d’acord amb la rellevància dels projectes. Un debat necessari per pensar com escapar de l’homogeneïtzació dels continguts i de la creixent superficialitat dels enfocaments.

A la tarda plantejarem una aproximació intergeneracional entre els que han viscut l’època daurada dels mitjans tradicionals, els que han travessat la transició accelerada cap a la societat interconnectada i els nadius digitals. Junts explorarem com es transformen les pràctiques d’informació i crítica, les audiències i els llenguatges en un entorn en què la tecnologia i la intel·ligència artificial modifiquen tant el paper de l’autor com el del receptor, i condicionen la difusió de l’art i la seva percepció.

Spagna, a Reus apre un centro internazionale per la New Media Art

Spagna, a Reus apre un centro internazionale per la New Media Art (Il Giornale dell’Arte – 30/09/2025)

Nella città natale di Gaudí il New Arte Centre accoglierà una collezione privata di circa 200 opere e spazi in cui esporre, produrre e conservare l’arte tecnologica.

Il 2 ottobre Reus (Tarragona), città della Catalogna che ha dato i natali ad Antoni Gaudí, inaugurerà il New Art Centre, un progetto che aspira a trasformarne l’identità culturale tradizionalmente legata al nome dell’architetto e del modernismo catalano: non più solo custode del passato, ma laboratorio dell’arte del futuro. (continua)

«EVITADA» de JOSEPH PIÑOL / MUSEU HABITAT

En el marco de la II Trobada del proyecto Museu Habitat. Contrariar abismos. Poéticas de escala, que tendrá lugar del 1 al 4 de octubre en el Museu Tàpies de Barcelona, el sábado 4 de octubre a las 10 horas se presentará la performance Evitada, del artista Josep Piñol Curto, dentro del eje “Fabular” del programa. La acción está comisariada por Roberta Bosco.

Evitada OCT. 4, 2025

El pasado 4 de octubre de 2025 Josep Piñol formalizó la evitación de su obra monumental con la firma de un certificado, adquirido por un coleccionista privado. La cancelación, realizada en el Museu Tàpies de Barcelona, dio lugar a una pieza que culmina en su propia evitación. Durante la acción performativa, Piñol rubricó ante notario la renuncia definitiva a materializar su obra, que estaba proyectada en Belém (Brasil), sede de la próxima COP30 y foco del debate climático. Con ello, la cancelación quedó sellada. Al detener el proyecto previsto en la Amazonía, evitó la emisión de 57.765 toneladas de CO2 equivalente (tCO2e), registradas como créditos de carbono certificados con un valor estimado de 1,6 millones de euros…

La performance se inspira en el concepto contemporáneo de “emisiones evitadas”, definido como la diferencia estimada de gases de efecto invernadero respecto a un escenario inicial sin intervención. No se trata de una medida directa, sino de un cálculo contrafactual basado en supuestos que, en muchos casos, puede comercializarse en el mercado voluntario de carbono como “crédito”. En este marco, Evitada se presenta como un espejo crítico de ese dispositivo. La obra de Piñol interroga tanto los límites entre presencia y ausencia como las lógicas de institucionalización de lo intangible: ¿cómo se mide, se certifica o se capitaliza aquello que no sucede?

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

«Evitada» en la PRENSA

Il Giornale dell’Arte
Josep Piñol, l’Amazzonia e il «greenwashing»: sul clima non si specula (07-10-2025)
Rinuncia a realizzare una megaopera bioclimatica e con «Evitata» denuncia la perversità dei meccanismi di compensazione climatica: «Così trasferiamo il meccanismo che utilizzano le grandi imprese al mondo dell’arte», spiega l’artista spagnolo

La Vanguardia
Una obra de arte que se “evita” para cuestionar el mercado de carbono (04-10-2025)
El artista catalán Josep Piñol presenta su obra en la Fundación Tàpies.

El Periodico
Un artista amenaza con emitir 60.000 toneladas de CO2 con una obra en el Amazonas y pone a la venta la posibilidad de no hacerlo (04-10-2025)
El controvertido Josep Piñol denuncia que este mecanismo de ‘greenwashing’ es utilizado por empresas y gobiernos de todo el mundo para maquillar sus cuentas ambientales y especular con créditos de carbono.

Per la prima volta i musei d’arte moderna si incontreranno in Africa

Per la prima volta i musei d’arte moderna si incontreranno in Africa (Il Giornale dell’Arte – 07/07/2025)

Sarà lo Zimbabwe a ospitare nel 2026 la conferenza del Cimam: «Dopo aver colonizzato, l’Occidente non può anche arrogarsi la decolonizzazione: l’Africa deve decidere come farlo, riflettere sul suo passato e creare nuove narrazioni», spiega Raphael Chikukwa, direttore della National Gallery of Zimbabwe di Harare.

I membri del Cimam, il Comitato Internazionale per i Musei e le Collezioni d’Arte moderna, sono tornati a Barcellona 20 anni dopo aver creato nella capitale catalana la loro prima sede esecutiva. Lo hanno fatto per celebrare un’attività che in questo ventennio si è intensificata e consolidata, ma soprattutto per dare un annuncio storico: nel 2026 il Cimam celebrerà la sua conferenza annuale in Africa per la prima volta nei suoi 64 anni di storia. Si terrà nella National Gallery of Zimbabwe di Harare, capitale dello Zimbabwe, Paese che gode di una vivacità artistica e culturale unica nel continente e di una situazione politica e sociale relativamente stabile e tranquilla, nonostante la difficile conquista dell’indipendenza dal Regno Unito, che sfociò nella nascita dello Zimbabwe nel 1980 sotto la guida di Robert Mugabe, deposto da un colpo di stato nel 2017. (continua).

 

GDA: A Barcellona nuove visioni della storia e nuove forme di raccontarla

A Barcellona nuove visioni della storia e nuove forme di raccontarla (Il Giornale dell’Arte – 05/07/2025)

Nel Padiglione Victoria Eugenia e nel Palau Moja la grande mostra di Manuel Borja-Villel, che combatte le narrazioni coloniali, gerarchiche e anacronistiche del museo enciclopedico.

«La macchina non è il problema, è solo uno specchio. Interroga la macchina, mettila in dubbio, prima che sia lei a decidere per te». Le parole appaiono su un grande schermo come se qualcuno le stesse scrivendo sulla tastiera, ma non è così. Si tratta dell’Intelligenza Artificiale di «Woke Manipulator™» che Daniel G. Andújar alimenta con tutti i contenuti vincolati alla mostra per cui è stata creata. Capace di reagire a qualsiasi lingua e dotata di telecamere e microfoni che registrano tutto ciò che accade nello spazio espositivo, la AI stabilisce un gioco quasi perverso con il suo creatore, mantenendo un’inquietante parzialità di radice capitalista ed eurocentrica e dimostrando che controllarla del tutto è praticamente impossibile. «L’Intelligenza Artificiale vive dello stesso sistema estrattivisto che questa mostra critica», afferma Andújar, che con i suoi grandi schermi dà il benvenuto ai visitatori di «Fabular paisatge» (fino al 5 ottobre), la prima proposta espositiva del Museo Habitat di Barcellona con cui Manuel Borja-Villel (Burriana, 1957) mette in discussione il modello enciclopedico di museo, che ha contribuito a stabilire una visione unica e gerarchica dell’evoluzione dell’arte, proponendo un’alternativa aperta alla diversità, a nuove visioni della storia e anche a nuove forme di raccontarla. (continua)

Tot el que volies saber sobre Intel·ligència Artificial i segueixes sense saber

Backup” del artículo original “Tot el que volies saber sobre Intel·ligència Artificial i segueixes sense saber” publicado por Roberta Bosco el 20 octubre 2023 en El Temps de les Arts.

Una mostra enciclopèdica al CCCB esbossa la història de la IA i intenta respondre als interrogants ètics i pràctics sobre aquesta tecnologia.

IA: Intel·ligència Artificial
CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
Fins al 17 de març de 2024

La màquina espera el visitant en un espai fosc. No té aparença antropomòrfica, no hi ha teclat ni altres dispositius per interactuar, tampoc cal parlar-li. La seva funció és explorar la interacció directa entre humans i intel·ligència artificial a través de la comunicació sensorial i emotiva no verbal, expressada mitjançant els moviments que articulen el nostre llenguatge corporal. L’obra és com un nadó que acaba de néixer i comença a descobrir el món i a aprendre. De moment reconeix les emocions més bàsiques com a enuig o alegria, però cada dia i a través de cada visita anirà aprenent, fins a desenvolupar coneixements cada cop més complexos i sofisticats. Es tracta de Common AI Verse, l’obra que Solimán López ha creat amb el suport d’Espronceda Institute of Art & Culture, ex professo per a la gran mostra IA: Intel·ligència Artificial, que s’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB ).

L’exposició, oberta fins al 17 de març, es basa en un projecte d’èxit del Barbican Centre de Londres del 2019, al qual s’han afegit algunes obres d’artistes espanyols, comissariades per Lluís Nacenta. A més de la peça de Solimán López, destaquen al principi del recorregut la d’Eduard Escoffet i al final la de María Arnal. Es tracta de dues obres sonores. Eco i l’oracle d’Escoffet ocupa una mena de petita capelleta on una cacofonia de veus (en realitat sempre és la de l’artista) desgrana cada dia totes les notícies sobre IA, que es van integrant a una partitura, de manera que la peça, que es reprodueix cada 30 minuts, és sempre diferent. Al final, en una petita sala d’enregistrament, la reproducció sintètica de la veu de Maria Arnal harmonitza en temps real amb els fragments cantats pels visitants, formant un cor híbrid humà-digital, que evolucionarà al llarg de tota l’exposició. La peça posa de manifest com els models de síntesi de veu canvien radicalment el paradigma del significat del cant, així com ChatGPT i altres recursos similars estan modificant l’escriptura sigui assaig, periodisme o narrativa.

Tot i que sembla haver eclosionat només ara, la IA és una tecnologia d’arrels centenàries i la mostra ho reflecteix en un recorregut de tall històric, que intenta abastar-ho tot, sense arribar a ser exhaustiva. El muntatge ocupa un espai que al meu entendre hauria hagut de ser el doble. Resulta tan dens i complex, que el visitant acaba recolzant-se en el que ja coneix des del gólem, Frankenstein, els replicants de Blade Runner i l’androide d’Alien, passant per una reproducció de la màquina de xifrat Enigma i els circuits de Deep Blue, l’ordinador que va vèncer el campió d’escacs Garri Kasparov, fins als robots antropomorfs i el gos Aibo, ja vist tantes vegades que ni emociona quan intenta donar-te la poteta.

Mentre els museòlegs més capdavanters qüestionen l’enfocament enciclopèdic, la mostra del CCCB representa el triomf d’aquest plantejament. Hi ha de tot i tot plegat: pots aspirar l’olor reconstruïda d’una flor extinta fa més d’un segle, contemplar un nas bioimprès en 3D, un rusc artificial i fins i tot un esprai que conté, segons diuen, l’ADN sintètic d’un àlbum de Massive Attack. El tall és el d’un museu de la ciència i, tot i que si els busques bé pots trobar els dubtes ètics i pràctics que planteja l’ús indiscriminat de la IA, és evident que ha arribat per quedar-s’hi i sobretot per generar més diners al capital.

I l’art? L’art queda diluït, perdut, indistingible en l’allau d’objectes, de manera que la seva càrrega crítica, quan en té, queda desactivada per l’aclaparador display tecnològic, com si ser una obra d’art no fos suficient sense la justificació i l’exaltació de la tecnologia que la sustenta… com si les obres de pop art s’exposessin envoltades de la història de la pintura acrílica.

Entretinguda, interessant, aclaparadora, angoixant, complexa i confusa, són alguns dels adjectius captats al vol durant la visita reservada a la premsa, que tenia l’avantatge de comptar amb les explicacions de l’equip del centre, encapçalat pel seu assessor científic Jordi Torres, del Barcelona Supercomputing Center, autor del llibre La intel·ligència artificial explicada als humans. Finalment, el que queda clar és que la IA és emanació de la intel·ligència biològica, de la qual aprèn i de la qual s’alimenta. Pot recordar més que nosaltres i elaborar moltíssimes més informació, així que és més que lícit preguntar-se on resideix el punt de presa de consciència d’una entitat intel·ligent… si possible sense paranoia ni angoixes.

 

DECIDIM FEST 2023: Intel·ligència Artificial vs Intel·ligència Col·lectiva

L’obertura de la mostra ha coincidit amb la inauguració del Decidim Fest 2023, que ha omplert durant tres dies el Canòdrom de presentacions i debats sota el lema Democràcia, tecnologia i intel·ligència artificial col·lectiva.

DECIDIM FEST 2023
Democràcia, tecnologia i intel·ligència artificial col·lectiva
Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona
18,19 i 20 d’octubre de 2023
https://meta.decidim.org

El festival, organitzat per la comunitat Decidim, ha plantejat processos de reflexió sobre democràcia i tecnologia, abordant les implicacions de la IA a la vida quotidiana i els riscos que comporta el seu ús, que pot arribar a ser fraudulent, afectant les formes de governar la societat, la veracitat de la informació i el coneixement i fins i tot els drets fonamentals de la ciutadania. Decidim és una plataforma de codi lliure per a la participació ciutadana, creada per la comunitat homònima i l’Ajuntament de Barcelona, el 2016. Actualment, ha estat implementada a 30 països per governs locals i institucions molt diverses, en total més de 450. Es tracta d’un exemple perfecte de com un software creat a Catalunya s’està usant a tot el món, exportant un model propi de participació i convertint-se en una referència global de tecnologia lliure i democràtica.