EL TEMPS DE LES ARTS (tempsarts.cat) és un portal digital de difusió de la cultura catalana en els àmbits de les arts visuals, el patrimoni, l’arquitectura, les arts escèniques i la música.

Amb la col·laboració d’especialistes de cada sector, EL TEMPS DE LES ARTS fa un seguiment diari dels esdeveniments culturals i artístics més rellevants a Catalunya, País Valencià i Balears. S’edita en català i conté articles d’informació, reflexió i debat, crítiques, reportatges, entrevistes, notícies i una completa agenda actualitzada dels principals esdeveniments.

També inclou una secció internacional d’exposicions de les principals ciutats culturals com París, Londres, Nova York i Berlín, entre d’altres.

Reunirem en aquesta pàgina una selecció d’articles publicats per Roberta Bosco entre 2020 i l’actualitat:

 

:: 2023 ::

 

– Borja-Villel: «Refundar el MNAC és una oportunitat i un deure, no m’hauria pogut negar» (01/11/2023)
Manuel Borja-Villel torna a Barcelona amb la tasca de reestructurar el sistema museístic i refundar el Mnac, aprofitant l’ampliació que duplicarà la seva superfície.
De l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Mnac) es parla des del 2012, quan Pepe Serra va ser nomenat director. Des de llavors Serra no ha parat de denunciar la manca d’espai i de reivindicar la necessitat de poder exposar tota la col·lecció per connectar-la amb la del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba)…

 

– Tot el que volies saber sobre Intel·ligència Artificial i segueixes sense saber (10/10/2023)
Una mostra enciclopèdica al CCCB esbossa la història de la IA i intenta respondre als interrogants ètics i pràctics sobre aquesta tecnologia.
L’exposició, oberta fins al 17 de març, es basa en un projecte d’èxit del Barbican Centre de Londres del 2019, al qual s’han afegit algunes obres d’artistes espanyols, comissariades per Lluís Nacenta.

 

– El cos desconegut (23/09/2023)
… hi ha altres formes de pensar i percebre el cos, formes subtils i fins i tot cerebrals (encara que sembli una contradicció en termes) com la que ofereix Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) a la seva exposició Teoria dels Cossos que inaugura la temporada de la galeria RocioSantaCruz i es prolongarà fins a l’11 de novembre.

 

– Convertint els marges en els nous centres (15/08/2023)
Al primer cop d’ull, l’edifici sembla la materialització d’un somni excèntric, però després d’una mirada més atenta les imatges permeten reconèixer l’estructura de la construcció que les acull. Es tracta de la sala d’exposicions de La Cumprativa, societat recreativa i cultural fundada el 1918 a Llorenç del Penedès i les imatges penjades reflecteixen la visió de com es podria transformar en el futur, gràcies a una intel·ligència artificial instruïda i dirigida per l’artista Jordi Abelló. L’obra forma part de l’exposició Subjecte Objecte. Cooperativisme, història i art contemporani, un ambiciós projecte de Ramon Sicart.

 

– La inquietud de la terra i dels cossos que l’habiten (01/07/2023) (a El Temps)
Tot i que es va començar a consolidar als anys 60, l’artteràpia sembla haver-se posat de moda. Es parla tant de l’art que cura que, quan va ser nomenada directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Elvira Dyangani va definir el seu projecte “el museu de les cures”. Definicions que funcionen bé per a un titular, però que en la majoria dels casos a la pràctica es queden buides de significat. No obstant això, hi ha artistes que han fet de l’artteràpia, les cures i l’acompanyament a través de l’art el nucli del seu treball. És el cas de Neus Frigola, que ara presenta a la Fundació Suñol l’exposició monogràfica De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua, amb el comissariat o l’acompanyament per fer servir les seves pròpies paraules de Carolina Ciuti i Anna Penalva.

 

– Tan lluny, tan a prop! (22/06/2023)
Marian Burguès i Serra va ser moltes coses i ultima, però no per això menys important va ser besavi de Roc Parés i Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968), artista, docent i teòric de l’art, especialment vinculat a l’experimentació amb els nous mitjans creatius, que ara li dedica la mostra Restitució. Diàleg intergeneracional entre Marian Burguès i Serra i Roc Parés i Burguès, oberta en el Museu d’Art de Sabadell del 9 de maig al 9 de juliol i posteriorment a La Pahissa del Marquet –Arts-Lletres-Natura, en una versió adaptada per a aquell espai.

 

– La Intel·ligència Artificial protagonitza el 30è aniversari del Sónar (16/06/2023)
Una Intel·ligència Artificial entrenada per Sergi Caballero, un dels tres fundadors de Sónar amb Ricard Robles i Enric Palau, és l’autora de Processing… 30 years of Sónar, la producció que celebra el 30è aniversari d’un festival que des de Barcelona ha conquerit el món, al punt de ser acollit en altres 47 ciutats dels cinc continents.

 

– Dades que emocionen (05/05/2023)
“Benvinguts al vostre nou i trencador pati de joc”, com no podia ser d’una altra manera, és una meta humana la que acull el públic a l’entrada de Digital Impact, una exposició d’art i disseny digital que s’acaba d’inaugurar al Disseny Hub Barcelona (DHUB). Al recorregut hi ha quatre avatars més, semblen humans, parlen com humans i les seves interaccions poden enganyar el visitant menys entrenat.

 

– La galeria Marlborough abraça l’art digital amb una exposició de Mark Amerika, pioner del Media Art (20/04/2023)
La galeria Marlborough va obrir les portes l’any 1946 a Londres i des de llavors sempre ha representat grans pintors, començant pels expressionistes alemanys ja fa més de mig segle. La seu de Madrid es va inaugurar amb Francis Bacon en 1992 i la de Barcelona en 2006 amb una col·lectiva que incloïa artistes com Luis Gordillo, Juan Genovés i Lucio Muñoz. No estranya, per tant, que se la consideri la galeria de la pintura amb P majúscula i, tot i això, acaba de llançar-se al món de l’art digital amb una exposició dedicada a un dels pares del net.art, Mark Amerika (Boulder, Colorado, 1960), escriptor, músic i artista visual, la dilatada carrera del qual ben resumeix l’evolució de les noves tecnologies aplicades a la creació.

 

– El retorn del director pròdig (14/04/2023)
Després de setmanes de rumors i notícies sense confirmar, ja moltes preguntes tenen resposta. En la seva reunió del passat dimarts 11 d’abril, el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, ha ratificat el nomenament de Manuel Borja-Villel com a coordinador del “Programa temporal per al desenvolupament i encaix en el sistema museístic d’art del projecte d’ampliació i impuls del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)”, recentment creat per la Conselleria de Cultura, de la qual és titular Natàlia Garriga.

 

– Brossa 360º. Una mostra en el Centre de les Arts Lliures explora l’univers parateatral de Brossa (16/03/2023)
“Sigueu intel·ligents i abandoneu-vos a la il·lusió”. La frase de Joan Brossa acull els visitants de la mostra “Altres Brosses: Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre”, des d’un d’aquells artefactes grocs que normalment avisen que el terra està mullat. No és l’única. Joan Maria Minguet Batllori, comissari de l’exposició, n’ha triat diverses perquè la veu de Brossa ressoni des de tots els racons de la seu de la seva Fundació, el Centre de les Arts Lliures de Barcelona.

 

– Les catalanes causen sensació (28/02/2023)
Ningú és profeta a la seva terra, diu el lema, però sembla que el desembarcament de Cristina BanBan a Espanya, a través de la fira d’art contemporani ARCO, que va clausurar diumenge la 42a edició amb més de 95.000 visitants (dels quals 38.000 professionals i més de 450 col·leccionistes convidats), ha estat un èxit rodó. Encara que sembla que a Nova York ja estava triomfant, aquí gairebé ningú coneixia aquesta noia de trenta i pocs anys del Prat de Llobregat, que presentava a la poderosa galeria Perrotin tres grans llenços de voluptuoses dones nues, venuts a 90.000 euros cadascun.

 

– La poderosa fragilitat de Susy Gómez (23/02/2023)
Fa un any, Imma Prieto, directora de Es Baluard, el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, va veure casualment una foto de Claude Monet envoltat per les teles dels nenúfars, que cultivava en l’estany de la seva propietat en Giverny. De les més de 250 obres de nenúfars que estan disseminades per museus i col·leccions de mig món, l’obra mestra són les vuit composicions que es presenten en les dues cèlebres parets corbes del Museu de l’Orangerie de París. “Va ser veure la foto i pensar en Susy Gómez” recorda la directora, que va proposar a l’artista mallorquina el repte de fer alguna cosa en aquesta línia.

 

– Les galeries catalanes es reafirmen com un dels pilars d’ARCO (13/02/2023)
Enguany, la principal fira d’art contemporani d’Espanya reuneix 211 galeries de 36 països a Madrid del 22 al 26 de febrer. Són 15 les galeries catalanes (més 3 amb seu també a Barcelona) que participen en la 42a edició de la fira d’art contemporani ARCO. Ho ha anunciat la directora Maribel López, que com és habitual ha presentat la nova edició de la fira també a Barcelona. Ho ha fet a la Fundació Miró, que participa per primera vegada a l’esdeveniment, coincidint amb el retorn dels estands institucionals que en els últims anys gairebé havien estat eliminats.

 

– Caminant sobre els miralls lleuger com una ploma (10/02/2023) (a El Temps)
Multi i interdisciplinari són dues paraules tan socorregudes que han acabat perdent el seu significat. Un significat que, no obstant això, recobren en tota la seva magnitud quan es parla d’Alfredo Pirri (Cosenza, 1957) i de les seves peces fantasmagòriques, que sorgeixen del diàleg entre l’obra i l’entorn, de la interacció entre els materials moltes vegades de procedència industrial – vidre, mirall, ciment, ferro…– i del color com a vehicle de llum.

 

– La por com a motor de creació (28/01/2023)
Pot ser la por un motor de creació? Una por íntima, interior, cap al que se’ns escapa, que no podem controlar. Pot ser que hàgim triat el camí més fàcil, eludint les nostres pors, quan el correcte hagués estat caminar cap a elles. Ho pregunta Pere Llobera (Barcelona, 1970) a l’exposició Coses que fan crack, el projecte guanyador de la convocatòria Post-Brossa 2022-23, una beca destinada a la producció i exhibició d’instal·lacions artístiques, que es presenta al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa.

 

– Els encerts del present entranyen els problemes del futur (24/01/2023)
Poeta, performer i artista sonor i visual, Eduard Escoffet (Barcelona, 1976) és tan present a la vida cultural de Barcelona, que resulta estrany constatar que la que acaba d’inaugurar és la primera exposició individual a la seva ciutat. Es tracta de Creixement i decreixement de Howard Roark i ocupa dos espais expositius, Chiquita Room i The Green Parrot, que han destacat (especialment el primer) pels seus projectes heterodoxos i arriscats.

 

 

:: 2022 ::

 

– Buscant la poètica del MACBA (16/12/2022)
Ha passat un any des que Elvira Dyangani Ose prengués les regnes del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i després d’acabar amb els compromisos adquirits per l’anterior director Ferran Barenblit, ja està a punt per presentar la seva versió del MACBA.

 

– Antoni Muntadas torna a Ars Electronica amb el tigre de Tasmània (11/09/2022)
“Un animal s’extingeix irremeiablement només quan desapareix de la imaginació col·lectiva”. Ho afirma Antoni Muntadas, el cèlebre artista català establert a Nova York, que torna al festival Ars Electronica de Linz (Àustria), la més important cita mundial dedicada a la cruïlla entre art, ciència, tecnologia i societat, per estrenar la seva darrera obra Tasmanian Tiger: case study of the Museum of Extinction.

 

– La paradoxa de les emocions (09/09/2022) (a El Temps)
Encara són a temps, fins al 8 de gener, de visitar al Palazzo Grassi de Venècia una de les millors exposicions que han acompanyat la primera Biennale d’Art postpandèmia. Es tracta de Marlene Dumas open-end, una àmplia mostra de l’artista sud-africana, la primera d’aquesta envergadura a Europa, que des de la seva inauguració, a finals de març, està collint un èxit espectacular tant per la crítica com per al públic.

 

– L’ésser humà més antic d’Europa s’anomena Pink (10/08/2022) (a El Temps)
La 44ena campanya d’excavacions als cinc jaciments de la Serra d’Atapuerca (Burgos) que s’acaba de concloure, serà recordada com històrica. “Una de les més importants de la història del projecte” l’han definit els tres codirectors Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. Pocs dies abans havien presentat al món part de la cara més antiga d’Europa, un descobriment que entrarà a formar part de la història de l’evolució humana. A la Sima del Elefante, una de les cinc àrees d’aquest complex arqueopaleontològic únic al món, ha aparegut el fragment d’una mandíbula que es remunta a 1,4 milions d’anys.

 

– Si les neurones tinguessin ales (28/07/2022) (a El Temps)
El cervell és l’òrgan més complex del cos humà i, malgrat els avenços en neurociència i biotecnologia, continua sent el més desconegut. També és el que planteja més interrogants tant en l’àmbit científic com en el conceptual, unes incògnites que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora des de la perspectiva de l’art, la ciència i la filosofia a l’exposició Cervell(s), oberta des del 27 de juliol fins a l’11 de desembre.

 

– Arts vives, inclassificables i visionàries (19/07/2022)
Crear un llenguatge artístic original i aconseguir desenvolupar-lo durant anys, avançant sense perdre les característiques distintives, no és fàcil. Konic Thtr, col·lectiu català pioner en l’aplicació dels llenguatges digitals i interactius a la dansa, fundat per la performer, coreògrafa i artista transmèdia d’origen gallec Rosa Sánchez i el músic i artista francès Alain Baumann, ho ha aconseguit.

 

– Barcelona, capital de la creativitat tecnològica (21/06/2022)
Després de 10 anys sense trepitjar Europa, ISEA, International Symposium on Electronic Art, un dels esdeveniments més prestigiosos i amb més repercussió internacional en el camp de la innovació tecnològica vinculada a la creació, ha desembarcat a Barcelona per celebrar la seva 27ava edició. Com totes les manifestacions nòmades, el programa d’ISEA depèn en gran mesura de la ciutat que l’organitza, així com en depèn la capacitat de capitalitzar el fet d’haver-se convertit durant una setmana en la capital mundial de l’art electrònic.

 

– Tot és allò que sembla (18/06/2022)
Orígens és una exposició d’art electrònic i digital que acull una ambiciosa selecció d’obres de la Beep Collection que, després d’Aproximacions Creatives, la gran presentació del 2018, torna per primera vegada a Reus, després de quatre anys d’itinerància per diferents centres expositius, tals com Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, Arts Santa Mònica de Barcelona, Ars Electronica Festival de Linz (Àustria) i la producció de noves obres a través de beques en col·laboració amb institucions com l’Institut Ramon Llull, el centre de producció Hangar o la Fundació Sorigué.

 

– Pepe Serra liderarà l’ampliació del MNAC (04/06/2022)
El patronat posa en marxa el concurs per iniciar les obres i donar llum verda al pla del director que ha estat reconfirmat per cinc anys més. El Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i Esport, l’Ajuntament de Barcelona i per diferents personalitats en representació de la societat civil, ha acordat per unanimitat iniciar la tramitació del concurs del projecte d’ampliació i dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu, així com dotar el museu dels mecanismes necessaris per fer possible aquesta actuació tant en els aspectes tècnics com en les qüestions conceptuals.

 

– Antoni Clavé: el retorn del guerrer (30/05/2022) (a El Temps)
Una mostra a Venècia recupera les obres que l’artista català va exposar a la Biennal del 1984 i recorre la seva carrera a través del tema del combatent que travessa tota la seva obra.

 

– L’art prehistòric més viu que mai en el segle XXI (24/05/2022)
“Per mi l’art prehistòric no ha desaparegut mai. Simplement, l’hem deixat de veure”. Ho afirma Jordi Abelló (Reus, 1970), artista que es va donar a conèixer pels seus treballs heterodoxos que ofereixen perspectives insòlites i tremendament atractives i esperançadores de la creació al segle XXI.

 

– Anish Kapoor desembarca a Venècia per quedar-s’hi (20/05/2022)
Anish Kapoor recorre tota la seva fascinant carrera en una mostra que no porta títol, només el seu nom, repartida entre les Galeries de l’Acadèmia al barri de Dorsoduro i el Palau Manfrin, al cor de Cannaregio. Aquest darrer és el que l’artista angloindi, que va representar a Gran Bretanya en la Biennal de Venècia de 1990, ha adquirit per convertir-lo en un centre cultural, concebut com un laboratori per a l’art contemporani. Per això caldrà una mica més de temps, ja que el palau d’origen gòtic adquirit pel visionari col·leccionista Gerolamo Manfrin el 1788, poc abans de la caiguda de la República de Venècia, després d’un període d’esplendor com a seu d’una prestigiosa col·lecció de pintura, va ser deixat a l’abandó.

 

– Venècia: el món en una ciutat (04/05/2022) (a El Temps)
Els pavellons nacionals són una de les característiques diferencials de la Biennal de Venècia i, en la llarga història de la institució, han estat posats en discussió en diverses ocasions. No obstant això, ara, amb el ressorgiment dels esperits nacionalistes cada vegada més forts i vinculats amb poderosos interessos econòmics, ja ningú posa en dubte la seva continuïtat.

 

– Femenina i posthumana, així és la primera ‘biennale’ post pandèmia (26/04/2022)
La 59a Biennal d’Art de Venècia, que obrí les seves portes dissabte passat, arriba carregada d’expectatives. Han passat gairebé tres anys des de la darrera i la comissària Cecilia Alemani ha tingut molt més temps de l’habitual per a elaborar el concepte i la llista d’artistes, si bé va haver de bregar amb la impossibilitat de viatjar i triar les participants, visitant els seus estudis i veient les seves obres a través de zoom.

 

– Flors de Nou Mèxic per als 25 anys de la Fundació Beyeler (26/02/2022)
La Fundació Beyeler compleix 25 anys i els celebra amb un intens calendari d’activitats, que arrenca amb la retrospectiva dedicada a Georgia O’Keeffe, una de les icones de l’art estatunidenc modern. La mostra, oberta fins al 22 de maig, desplega 85 obres procedents de col·leccions públiques i privades, principalment estatunidenques, seleccionades per Theodora Vischer, comissària cap de la Fundació suïssa, amb la col·laboració del Georgia O’Keeffe Museum de Santa Fe (Nou Mèxic).

 

– Una vagina cosida i Mirós per damunt de 2 milions (25/02/2022)
Cada edició d’ARCO té una obra icònica. Ningú s’oblida quan ADN va exposar el Franco en la nevera d’Iván Merino o quan, en un acte de censura sense precedents, la direcció va manar despenjar els retrats dels presos polítics que Santiago Sierra presentava en l’estand de Helga de Alvear. L’edició 2022, la primera de la normalitat postpandèmica, que s’inaugura avui dijous amb 185 galeries de 30 països és la del 40è aniversari, per la precisió del 40+1, ja que les celebracions van haver de ser ajornades per la falta de participants estrangers en l’edició extraordinària de juliol 2021.

 

– Trencar el monòleg de la informació perquè la gent es posicioni (09/02/2022)
Domestic Data Streamers lluita contra la intoxicació informativa a través d’obres experiencials i espais de diàleg. Ho demostren amb els seus projectes per al Disseny Hub Barcelona i CaixaForum.

 

– Cap a l’empatia de l’artificial (04/02/2022)
Peter Weibel, artista i teòric de referència internacional per a l’art i els nous mitjans, planteja en una exposició la relació entre organismes humans i artificials a través de les obres de 60 artistes.

 

:: 2021 ::

 

– Defensar el futur (ENG) (23/12/2021) (a El Temps)
Una mostra a Seül reuneix les obres sobre llibertat d’expressió de Ai Weiwei, que acaba de rebre el premi J. B. Cendrós, que atorga Òmnium Cultural a defensors dels drets humans.

 

– El nou imaginari dels núvols (19/12/2021) (a El Temps)
El Núvol i els núvols, en les diverses accepcions del terme són les protagonistes de la fascinant col·lectiva “Songs of the Sky. Photography & the Cloud”, oberta fins al 21 d’abril en el C/O Berlín, un centre de fotografia i mitjans visuals, creat el 2000 pel fotògraf Stephan Erfurt, el dissenyador Marc Naroska i l’arquitecte Ingo Pott.

 

– París és sempre París (06/12/2021) (a El Temps)
Des del passat 19 de novembre Paris té dues galeries catalanes. Exactament dos anys després que Mayoral obrís una seu en ple centre, a prop dels Champs Elisée, ha estat la Pigment Gallery de Ferran Josa a fer el salt a la capital francesa. L’aposta és alta: un espai de 300 metres quadrats, repartits en dues plantes, amb dos grans finestrals a peu de carrer que permeten una il·luminació natural i la visió de l’exposició des de l’exterior.

 

– Art i psiquiatria subversiva (ENG) (05/12/2021) (a El Temps)
Ara una exposició sense precedents en el centre d’art Les Abattoirs de Tolosa recorre l’extraordinària i insuficientment coneguda vida de Tosquelles, posant de manifest la seva revolucionària contribució a la cura de les malalties mentals i les seves inèdites connexions amb l’art modern i l’art brut.

 

– Gorky desconegut (ENG) (29/11/2021)
És possible que fins i tot hi hagi obres d’artistes consagrats de les quals ni tan sols es coneixia l’existència? Sembla impossible i sens dubte és molt improbable, però pot passar. Ho demostra “Arshile Gorky. Beyond The Limit”, que obre la temporada expositiva de Hauser & Wirth New York.

 

– El centre d’art de Tarragona ja té director, nom i seu (25/11/2021) (a El Temps)
Hem parlat amb el nou director, Vicent Fibla, i amb alguns artistes del territori sobre la nova etapa que haurà de fer oblidar els disgustos del passat.

 

– El Loop a una cruïlla (18/11/2021)
Després de dur a terme la seva 18a edició en plena pandèmia, en el Museu d’Història de Catalunya, Loop, possiblement l’única fira del món dedicada exclusivament al videoart, celebra la primera edició de la nova normalitat a la Pedrera de Gaudí. Si la del 2020 va ser una fira trista i deslluïda, aquesta sembla ser tot el contrari: visualment impactant, amb pantalles enormes i projeccions d’alta qualitat.

 

– La tardor calenta de Plensa als Estats Units (ITA) (07/11/2021)
Jaume Plensa inaugura l’escultura del cap gegantí d’una nena que demana silenci des dels marges del riu Hudson, una mostra de la Galeria Lelong i de la seva obra d’interior, de dimensions més grans, a un museu de Grand Rapids.

 

– El soroll de la masculinitat (03/11/2021) (a El Temps)
“Perquè les motos que fan un soroll ensordidor les condueixen sempre homes?” La pregunta se la va formular Arnau Horta, expert en art sonor, en sortir després del primer confinament. “El retorn del soroll va ser el primer que vaig notar i començar a investigar sobre la necessitat dels homes de parlar o, més aviat, cridar a través del tub d’escapament”, continua Horta que va reunir el resultat de les seves indagacions i reflexions a l’assaig El soroll acceleracionista de la petromasculinitat, en el qual analitza l’exaltació autoritària del motor d’explosió per part de determinats sectors masculins.

 

– Menys de mil milions a Espanya (31/10/2021) (a El Temps)
Madrid. S’anomena Pla nacional de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) el pla de recuperació que el Govern espanyol, presidit pel socialista Pedro Sánchez, va presentar amb el ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, i que està desenvolupant amb el seu successor, Miquel Iceta, exministre de Polítiques Territorials i home del partit, del tot aliè al món de la cultura. Acompanyat de l’escepticisme del sector, Iceta haurà de consolidar la recuperació econòmica, crear llocs de treball i gestionar els fons europeus.

 

– La bellesa fora de sospites (10/10/2021)
El concepte del bell continua sent presents en les nostres elucubracions i preocupacions. Ho demostra l’interès despertat pel seminari Cohabitar la bellesa, concebut i dirigit per Oriol Fontdevila, que es va celebrar en el centre d’art Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona la setmana passada. Ple fins a la bandera (pel que les normes Covid permeten), fins al punt que “en alguns moments semblaven més conferències que un seminari” segons el mateix Fontdevila, la trobada ha demostrat que reflexionar sobre el nou paradigma de bellesa és molt pertinent i necessari.

 

– La gran balena blanca de Christo (ITA) (29/09/2021)
Després de més de 60 anys, Christo, artista revolucionari, conegut mundialment per les seves obres d’art natura, ha aconseguit fer realitat un somni que perseguia des de feia anys: embalar l’Arc de Triomf de París. Mort el 31 de maig de 2020, a l’edat de 84 anys, just quan treballava en el projecte, no ha pogut veure el famós monument napoleònic, que domina els Camps Elisis amb els seus 50 metres d’alçada, completament cobert de tela blava plata.

 

– De Torí a Barcelona: ‘El Temps de les Arts’ col·laborarà amb ‘Il Giornale dell’Arte’ (ITA) (28/09/2021)
‘El Temps de les Arts’ inaugura una nova etapa ampliant continguts i oferint als seus lectors noves seccions centrades en la informació internacional, una mirada de 360 graus al voltant del món de l’art. Per fer-ho, ha establert un acord de col·laboració amb ‘Il Giornale dell’Arte’, la històrica publicació italiana de gran prestigi internacional pel que fa a l’activitat artística, amb la qual compartirà una selecció dels articles més rellevants. Fem una aproximació a l’acord i a la trajectòria i transcendència d ’‘Il Giornale dell’Arte’ conversant amb els seus actuals editors, Alessandro i Beatrice Allemandi.

 

– Oriol Fondevila i Lara Fluxà representaran Catalunya en la Biennal de Venècia 2022 amb una macrofont de cristall (24/07/2021) (a El Temps)
El llim és un fang ric en matèria orgànica, que roman després de les crescudes dels rius. Qui no recorda el fèrtil llim del Nil que va propiciar la grandesa de l’antic Egipte. “Llim” és també el nom de la proposta de l’artista Lara Fluxà, comissariada por Oriol Fontdevila, guanyadora del concurs per representar Catalunya en la pròxima Biennal d’Art de Venècia.

 

– L’ARCO de l’obstinació (12/07/2021)
La fira madrilenya tanca la seva atípica edició estiuenca amb la meitat dels visitants habituals i obres de gran qualitat a preus més continguts.
Maribel López ho va aconseguir. Fent malabars amb les dates, la directora d’ARCO no va arribar a cancel·lar cap edició: va clausurar la de 2020 uns dies abans del confinament i va inaugurar la de 2021 en ple rebrot juvenil, quan molts pressionaven per suspendre-la.

 

:: 2020 ::

 

– L’herència dels anys 80 i 90 (27 Novembre 2020)
Muy feliz de estrenarme en El Temps de les Arts con la crónica del seminario organizado por Pilar Parcerisas en la Fundació Vallpalou de Lleida, sobre dos décadas prodigiosas para la historia del arte de/en Catalunya. Yo llegué justo cuando se inauguró la Olimpiada Cultural Disfruté mucho vivir aquellos años y también recordarlos.

Dos días de debates intensos, interesantes, divertidos, útiles y muy necesarios.. con un cartel de lujo: Vicenç Altaio, Manolo Laguillo, Jordi Guillumet, Mabel Palacin, Jorge Luis Marzo, Llucià Homs, Juan Naranjo, Josep Rigol,
Toni Prim, Anna Belsa, Juli Capella, Isabel Niño, Joan Fontcuberta, Pep Duran, Manuel Ubeda, Josep-Miquel Garcia, Antoni Llevot, Jesus Navarro y Josep Ramoneda.

Todas las mesas están enlazadas al artículo.